Una tarda de fotos d'allò més productiva :)

Sé que vaig faltar a la meva cita del mes passat, així que el comentari d'avui inclourà dos mesos.

Bé, primer de tot la foto és del dia que vam anar a la cercavila del carnaval de La Bisbal amb l'Amina i la Nohaila. Ens ho vam passar d'allò més bé pintant-nos i sobretot durant la cercavila jugant amb els paperets i el confetí.

Fent referència a les altres sortides, hem passejat molt, hem begut molts cacaolats, fins i tot vam anar un dia al cinema del poble. M'agradaria poder-la portar al cinema de fora la ciutat i fer activitats més entretingudes fora de La Bisbal, però els seus pares no ens deixen.

Si tenim en compte la nostra relació, l'Amina continua faltant a algunes de les nostres quedades i la relació no ha arribat a la màxima confiança, es segueix mostrant tancada. En canvi, la Nohaila, es mostra molt més oberta amb mi i còmoda.

No estic realment satisfet de com ha avançat el mentoratge però tampoc n'estic totalment decebuda.

Lídia

Bon dia!

Després de la primera i darrera aportació personal al blog hi va haver una sèrie de malentesos amb les trobades amb l'Amina però que ja estan del tot solucionades.

Aquest dissabte passat vaig conèixer una amiga seva, la Nohaila i vam anar totes tres a veure un espectacle que feien a la Plaça del Castell del poble i a berenar. La seva amiga és més extrovertida i amb la seva presència l'Amina es va mostrar més oberta.

Aquest dissabte a la tarda hem tornat a quedar les tres per anar a veure la rua de carnaval de La Bisbal. L'Amina i jo ens disfressarem de japoneses, la Nohaila de princesa.

En penjaré fotos, no patiu :)

Bé, el meu primer comentari sobre la meva experiència envers el Projecte Rossinyol no serà gaire sucós.

El dia 14/11/2009 va ser el dia que ens vam conèixer amb l’Amina, una nena d’onze anys, alegre però tímida a primer cop d’ull. Aquell mateix dia vam quedar per la setmana següent: el mateix dia, al mateix lloc i a la mateixa hora.

21/11/2009, aquell era el nostre primer dia juntes. Vam passejar per La Bisbal, tot admirant els seus punts turístics més característics: el Castell, el Pont Vell, el Passeig, etc. Vam parlar sobre l’escola, la seva família, el que ens agradava fer... de tot una mica. A l’acabar la nostra passejada i després de fer un bon Cacaolat, la vaig acompanyar a casa i vam quedar la setmana següent.

Però la setmana següent l’Amina no va venir a la nostra trobada, celebrava la festa del xai. Les altres dues setmanes que l’han seguit no ens hem pogut veure per motius laborals que un cop superada la temporada nadalenca, s’arreglaran.

Esperant que la pròxima vegada que torni a escriure al blog sigui per explicar-vos com evoluciona de manera positiva la nostra relació, us deixo amb aquest text i un petó :)

Lídia